Archivo | abril, 2012

El Lliure comença a jugar

19 Abr

Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Andreu Benito i Boris Ruiz són Els jugadors.

L’autor i director Pau Miró retrata les misèries de quatre perdedors a Els Jugadors, que s’estrena avui 19 d’abril al Teatre Lliure. Jordi Boixaderas, Andreu Benito, Boris Ruiz i Jordi Bosch es posen en la pell d’uns personatges sense res a perdre. Uns jugadors que s’embranquen en la partida més decisiva de la seva vida.

La crisi és el protagonista d’aquesta obra que estarà en cartellera al Lliure de Gràcia fins el 20 de maig. L’obra es va estrenar la passada tardor  al Festival Temporada Alta de Girona 2011-2012 i  és el retorn de Pau Miró al Lliure des de Bales i ombres (2006).

A Els jugadors  Miró deixa enrere les temàtiques familiars que havia tractat a Lleons i Girafes i ens mostra una mirada més íntima de la crisi.   El director ens demostra que no només ens afecta a la butxaca sinó a l’estat d’ànim i a les emocions.  El propi autor afirma que “Aquesta transformació que estem vivint i que no entenem ens obliga a renunciar a coses a les quals ens havíem acostumat, ens obliga a canviar el xip i no ho volem acceptar”.  Petites misèries i personatges profunds a les que Miró s’hi apropa amb un punt d’humor negre.  Durant poc més d’una hora tots vivim al límit. Tots podem ser els jugadors.

Aída Pallarès

Anuncios

Beckett torna a tindre Dinou

19 Abr

Moment de l’obra amb Laura Pujolàs, Nil Cardoner i Albert Carbó. Foto Sala Beckett

 

Si voleu viatjar a través del temps, amb Cesc als dinou anys és possible. A l’obra, Cesc viu amb la idea obsessionada de tornar a veure al seu pare que treballava a una agència espacial i va morir en un accident de cotxe. Investigant,  Cesc descobrirà tot de relacions del seu pare amb la seva família i amb ell mateix que no coneixia.

Està escrit el nostre destí? O ho podem canviar?

L’obra, està dirigida a tots, tant pels joves com els grans. Per les persones més grans que recordin que era somiar de jove i per els mateixos joves, per no deixar de creure que tot és posible.

L’obra escrita per Ferran Joanmiquel, va ésser un èxit i va rebre el 2009 el Josep Ametller de textos teatrals (XLV Premis Recull de Blanes 2009). Tres anys després, torna al teatre desitjant fer somiar a tothom. Si encara voleu saber més sobre l’obra, l’equip de Wonderland, programa de cultura amb Rosa Gil a Radio 4, han fet un reportatge sobre Dinou . I si amb tot això voleu anar a veure-ho, aquí teniu el programa de l’obra.

Coriolà arrasa al LLiure

19 Abr

El clàssic de William Shakespeare, Coriolà, va ocupar la Sala Fabià Puigserver del Teatre LLiure de Montjuïc, de la mà d’Àlex Rigola. Amb un repartiment de luxe, Joan Carreras interpretava al protagonista, el mateix Coriolà. Set actors més l’acompanyaven durant l’hora i vint minuts que durava l’obra. Entre ells, Mercè Aranega,  Alícia Pérez i Marc Rodríguez. Tots coneguts per papers ja televisius, sobretot en serials de TV3.

El protagonista Joan Carreras. Foto de Ros Ribas

La democràcia. Només accedir a la sala, unes grans lletres ho expressen al mig de l’escenari. És el tema sobre el qual gira aquesta història situada en l’època romana però amb uns personatges totalment contemporanis. Amb vestit i corbata, rodejats de guants de boxe i, de fons, sona “Five years” d’en David Bowie. Una reflexió sobre el sistema polític actual però dins d’uns diàlegs completament contextualitzats en un Roma que ha d’escollir el seu cònsul.

La democràcia, tema cabdal. Foto de Ros Ribas


Una obra que ja va convèncer al públic des que es va presentar el tràiler i que va tancar amb un èxit de taquilla. Un dels destacats de la programació 2011/2012 del prestigiós teatre situat a la muntanya barcelonina de Montjuïc.

Beckett torna a tindre Dinou

19 Abr

Albert Carbó, que dona vida a Cesc, protagonista de l’obra. Foto de Sala Beckett

L’obra de teatre guanyadora del Premi Josep Ametller-XLV Premi Recull, s’estrena avui 19 d’abril a la Sala Beckett. Dinou ve de la mà de Ferran Joanmiquel Pla, guanyador de tres premis com a dramaturg , i de l’equip composat per actors com Pau Vinyals, Nil Cardoner o Albert Carbó.  Una obra per descobrir un món de somnis i viatges a través del temps.

>>

Adéu-siau Coriolà

19 Abr

ELs 8 actors que interpreten Coriolà. Foto de Ros Ribas.

L’adaptació del director català de teatre Àlex Rigola, Coriolà, es va acomiadar, el cap de setmana del 14 i 15 d’abril, del Teatre Lliure de Montjuïc, després de cinc setmanes en cartellera.

>> 

El Lliure comença a jugar

19 Abr

Els jugadors. Fotografia de Ros Ribas (Teatre Lliure)

Els Jugadors, la darrera obra del català Pau Miró, s’estrena avui dijous 19 d’abril al Teatre Lliure.  L’obra compta amb actors de la talla de Jordi Boixaderas i Andreu Benito i es representarà al Lliure de Gràcia fins al 20 de maig.

>>

Comença l’espectacle

17 Abr
Des de principis d’aquest segle estem gaudint a Catalunya d’un nou teatre català. Un teatre més enllà de Benet i Jornet i que en part és herència del de Fabià Puigserver. Un teatre que beu de fora i que sovint mescla la vanguàrdia més absoluta i demostren la vigència de clàssics com Shakespeare o Txèkhov. Sovint són obres singulars, influenciades pel cinema i la música pop. Cançons de David Bowie o elements audiovisuals que faciliten la narració.
Aquest és un teatre que no només entreteté sinó que et fa reflexionar sobre la pròpia condició de l’ésser humà. Espais com el Lliure, el Romea o la Sala Beckettque creuen en la dramatúrgia i donen suport a artistes emergents. La majoria d’obres busquen un públic que recerqui el plaer intel·lectual i no només l’entreteniment.
Representacions  com Coriolà, d‘Àlex Rigola, que es limiten a una línia argumental senzilla i que busquen despertar el subconscient de l’espectador. Dramatúrgies com La Ciutat que et mantenen en alerta durant tot el desenvolupament per poder lligar caps al final. La força dels personatges marquen el camí, cares televisives en algunes ocasions i actors novells en altres. Actors com Joan Carreras, Pere Arquillué o Cristina Genebat cada vegada més lligats a aquest nou teatre català.
Un teatre per descobrir, per submergir-te i captar la seva essència. El significat no és fàcil de trobar, però un cop aconseguit, t’adones que el camí ha valgut molt la pena. Cada obra conté un rerefons que es converteix en lliçó i reflexió sobre la vida mateixa.
No és riure fàcil, és humor intel·ligent. No és un drama, són situacions intenses.
Tot això forma un teatre més independent i de qualitat.

Benvinguts al Teatre del segle XXI.