Qui som

Som tres estudiants de periodisme amb inquietuts culturals i fascinades pel món del teatre. Absolutament addictes a la seva màgia, i a les històries que ens expliquen. Addictes al teatre. Perquè no el podem tocar però ens fa somiar.

MIREIA AYGUADÉ

22 anys. Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) Estudiant del postgrau de Tècniques de Periodisme de l’IDEC. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la UPF.

Jo vaig descobrir l’apassionant món del teatre quan vaig venir a estudiar a Barcelona fa 5 anys. El típic, al principi vas a veure les obres on surten actors que reconeixes de la televisió però amb el temps vas definint el teu interès i t’adones dels teatres que realment valen la pena. Acostumo a veure com a mínim una obra al mes i és que, en ser sòcia del Tr3sC i els seus múltiples descomptes, no hi ha excusa per no anar-hi.

 

 

AÍDA PALLARÈS

23 anys. (Girona)  Estudiant del postgrau de Tècniques de Periodisme de l’IDEC-UPF. Guionista llicenciada en Cinema i Audiovisuals a l’ESCAC.

Sempre m’ha atret el teatre però la obsessió va començar fa pràcticament 10 anys quan vaig anar a veure Juli Cèsar d’Àlex Rigola al Teatre Lliure. Aquesta obra em va colpejar de tal manera que des de llavors no he pogut parar de llegir i veure teatre. Actualment intento anar al teatre com a mínim un cop mes i no perdre’m cap de les obres dels meus directors i actors preferits. I és que, encara ara, em penedeixo de no haver vist el Hamlet d’Oriol Broggi fa tres anys.

 

                                                                                                                                                                            

JUDITH HIDALGO

26 anys. Barcelona. Estudiant del postgrau de Tèniques de Periodisme de l’IDEC-UPF. Llicenciada en Filosofia.

Poder viure diferents situacions o ésser una persona diferent sense moure’t de la teva ciutat, m’apassiona. M’encantava des de petita inventar tot tipus de situacions amb les meves cosines, més tard, vaig fer una mica de teatre al centre BocaNord del Carmel. Però no només m’agrada fer-ho sinó també veure-ho i sentir-ho. És increïble com pots entrar a un teatre, sentar-te en una butaca i durant una llarga estona ficar-te en uns història i oblidar que veritablement estàs asseguda en una sala.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: