Tag Archives: àlex rigola

Gamberro i autèntic

2 May

Rigola l'any 2001 a Suzuki I & II. Rehearsal. Fotografia extreta del Facebook d'Àlex Rigola.

Àlex Rigola és irreverent i trencador amb un punt de clàssic. Totes les seves obres tenen algun element que trenca els esquemes. Personatges de Shakespeare a la barra d’un bar consumint cocaïna o cabres enmig de l’escenari. L’actual director de la secció de teatre de la Bienal de Venècia i exdirector del Teatre Lliure, va néixer a Barcelona l’any 1969 i està llicenciat en interpretació per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. La seva trajectòria en el món del teatre va començar al 1996 amb l’adaptació de Camí de Wolokolamsk (I) de Heiner Müller, que es va estrenar al Teatre Artenbrut on feien un homenatge d’aquest autor.

Abans, però, havia col·laborat amb el dramaturg Joan Ollé com a ajudant de direcció en obres com Por los pueblos de Peter Handke o Así que pasen cinco años de Lorca. Després de diverses obres estrenades al Festival Sitges Teatre Internacional, com El procés de Franz Kafka o La màquina d’aigua de David Mamet, el 2001 va estrenar Titus Andrònic. Aquesta adaptació de Shakespeare al Teatre Lliure li va valdre el premi Butaca al millor director de teatre i al millor muntatge.

L’any 2003, i amb només 33 anys,  és nomenat director del Teatre Lliure. El passat estiu 2011 va deixar el càrrec amb l’obra de comiat The End, un narcowestern teatral.

Aquest any ha estrenat Coriolà de William Shakespeare.

Cronologia de la seva trajectòria teatral.

Aída Pallarès 2 de maig, 9h

Coriolà arrasa al LLiure

19 Abr

El clàssic de William Shakespeare, Coriolà, va ocupar la Sala Fabià Puigserver del Teatre LLiure de Montjuïc, de la mà d’Àlex Rigola. Amb un repartiment de luxe, Joan Carreras interpretava al protagonista, el mateix Coriolà. Set actors més l’acompanyaven durant l’hora i vint minuts que durava l’obra. Entre ells, Mercè Aranega,  Alícia Pérez i Marc Rodríguez. Tots coneguts per papers ja televisius, sobretot en serials de TV3.

El protagonista Joan Carreras. Foto de Ros Ribas

La democràcia. Només accedir a la sala, unes grans lletres ho expressen al mig de l’escenari. És el tema sobre el qual gira aquesta història situada en l’època romana però amb uns personatges totalment contemporanis. Amb vestit i corbata, rodejats de guants de boxe i, de fons, sona “Five years” d’en David Bowie. Una reflexió sobre el sistema polític actual però dins d’uns diàlegs completament contextualitzats en un Roma que ha d’escollir el seu cònsul.

La democràcia, tema cabdal. Foto de Ros Ribas


Una obra que ja va convèncer al públic des que es va presentar el tràiler i que va tancar amb un èxit de taquilla. Un dels destacats de la programació 2011/2012 del prestigiós teatre situat a la muntanya barcelonina de Montjuïc.

Adéu-siau Coriolà

19 Abr

ELs 8 actors que interpreten Coriolà. Foto de Ros Ribas.

L’adaptació del director català de teatre Àlex Rigola, Coriolà, es va acomiadar, el cap de setmana del 14 i 15 d’abril, del Teatre Lliure de Montjuïc, després de cinc setmanes en cartellera.

>> 

Comença l’espectacle

17 Abr
Des de principis d’aquest segle estem gaudint a Catalunya d’un nou teatre català. Un teatre més enllà de Benet i Jornet i que en part és herència del de Fabià Puigserver. Un teatre que beu de fora i que sovint mescla la vanguàrdia més absoluta i demostren la vigència de clàssics com Shakespeare o Txèkhov. Sovint són obres singulars, influenciades pel cinema i la música pop. Cançons de David Bowie o elements audiovisuals que faciliten la narració.
Aquest és un teatre que no només entreteté sinó que et fa reflexionar sobre la pròpia condició de l’ésser humà. Espais com el Lliure, el Romea o la Sala Beckettque creuen en la dramatúrgia i donen suport a artistes emergents. La majoria d’obres busquen un públic que recerqui el plaer intel·lectual i no només l’entreteniment.
Representacions  com Coriolà, d‘Àlex Rigola, que es limiten a una línia argumental senzilla i que busquen despertar el subconscient de l’espectador. Dramatúrgies com La Ciutat que et mantenen en alerta durant tot el desenvolupament per poder lligar caps al final. La força dels personatges marquen el camí, cares televisives en algunes ocasions i actors novells en altres. Actors com Joan Carreras, Pere Arquillué o Cristina Genebat cada vegada més lligats a aquest nou teatre català.
Un teatre per descobrir, per submergir-te i captar la seva essència. El significat no és fàcil de trobar, però un cop aconseguit, t’adones que el camí ha valgut molt la pena. Cada obra conté un rerefons que es converteix en lliçó i reflexió sobre la vida mateixa.
No és riure fàcil, és humor intel·ligent. No és un drama, són situacions intenses.
Tot això forma un teatre més independent i de qualitat.

Benvinguts al Teatre del segle XXI.